Les clavegueres de la homeopatia.


La homeopatia es basa en provocar els símptomes de les malalties. El pare d'aquesta, Samuel Hahnemann al segle XVIII (1807) va afirmar que l'efecte curatiu es produeix gràcies al procés de dilució i dinamització de l'aigua, és a dir, l'aigua transmet l'esperit curatiu de la substància tot i estar diluïda en quantitats ínfimes.

Purroy, J (2014) en el seu llibre la Homeopatia sense embuts explica com Hahnemann va prendre una preparació d’escorça del Perú i va començar a manifestar uns símptomes semblants a la malaria. D’aquest fet va relacionar el que deia Hipòcrates, els similars es curen amb similars. Va arribar a la conclusió que per trobar remeis a les malaties s’ha d’administrar a les persones substàncies que produeixin els mateixos símptomes que els de la malaltia.

La medicina tradicional, la que coneixem avui en dia, la de tota la vida, la que ha salvat milions de vides, ha evolucionat de manera abrumadora durant aquests dos segles, en canvi la homeopatia continua conservant els mateixos supòsits. Ningú en aquest segle es plantejaria realitzar una operació sota els efectes del Cloroform per exemple, ja que és poc segur segons els coneixements que hem anat adquirint. En canvi, admetem els supòsits immutables de fa més de dos segles sobre els quals es basa la homeopatia.

Anem a veure una mica més d'aprop que contenen les substàncies que ens venen a la farmàcia.

S'agafa 1ml de principi actiu i es dilueix en 99 ml d'aigua, s'agita i es remena, d'aquí obtenim el que podrem trobar a la farmàcia com a 1CH. Si el tornem a dissoldre i per tant, repetim l'operació obtindrem una substància de 2CH. Aleshores, que podem trobar en un pot que hi hagi imprès el terme 30CH? Feu números!!

Purroy, J (2014) ens diu “Com a exercici de ciència casolana, qualsevol consumidor de tònica –sola o en combinat- en pot fer la prova. Algunes de les tòniques que hi ha a les botigues catalanes contenen quinina en quantitats que, segons els homeòpates, haurien de ser suficients per causar tremolors i febres en individus sans.”

Aneu al minut 18 del programa i podreu veure com Ricardo Caseroli, defensor de la homeopatia analitza una mostra i no és capaç de distingir la solució amb principi actiu de la que és inoqua.

Què diuen les institucions?

Al nostre país la homeopatia no té financiació pública. En altres països com França i el Regne Unit si que en té, ara bé, la FDA (Agencia Nortamericana del Medicament) no la prohibeix, però si que obliga a col·locar als seus envasos "No hi ha evidències científiques que funcioni", d'aquesta manera deixen llibertat als consumidors per decidir i ho converteixen directament en un pur acte de fe.

El Ministerio de Sanidad, política social e igualdad assenyala que no existeix suficient evidència sobre la efectivitat en situacions clíniques concretes mitjançant l'aplicació de mètodes científics. Pel moment, falten estudis o han estat mal dissenyats. En la majoria dels casos pot resultar inoqua, no obstant no estan completament exemptes de riscos.

El ministeri de sanitat ha presentat una ordre per la qual les comunitats autònomes hauran d'exigir als medicaments homeopatics, la qualitat, la seguretat i l'eficàcia en cumpliment de la directiva europea. Si demostren que funcionen pel tractament d'una determinada patologia a través d'assajos clínics aquesta indicació podrà constar a l'envàs. Del contrari, haurà d'aparèixer una llegenda "Medicament homeopàtic sense indicacions terapèutiques aprovades". A més, també s'haurà d'indicar la composició detallada dels components actius i dels seus excipients. El laboratori haurà de disposar d'un certificat de normes de correcta fabricació i informar de la existència de productes d'orígen humà o animal.

La OMS desaconsella l'ús de la homeopatia pel tractament de la SIDA, la malària i la diarrea infantil.

És desaconsellada per la OCU (Organització dels Consumidors i Usuaris) i recomana verificar la formació del terapeuta, no utilitzar aquest tipus de teràpies com a elecció principal i no abandonar tractaments mèdics sense consultar prèviament al metge.

Quins riscos comporten?

Existeix el risc que els pacients abandonin les teràpies o tractaments realment efectius en detriment de pràctiques amb manca d'eficàcia, això pot ocasionar greus problemes i fins i tot la mort.

La homeopatia fa disminuir la confiança en el sistema públic de salut i en la medicina.

Qualsevol persona pot obtenir un títol d’especialista en homeopatia i per tant, existeixen persones de dubtosa capacitat que preescriuen suposats medicaments i remeis. Fixeu-vos en aquest cas en que un homeòpata omet l’historial mèdic de la pacient i li preescriu un preparat al que és alèrgica.

https://elpais.com/diario/2000/01/14/sociedad/947804404_850215.amp.html

Consulta el cas alarmant que J.M. Mulet publica al seu blog.

www.losproductosnaturales.com/2012/10/el-verdadero-peligro-de-la.html

homeopatia riscos

Les flors de bach

Per si no en teniem prou amb tot aquest embolic de la homeopatia, fem un cop d'ull a les famoses flors de bach que també s'inclouen en les miraculoses teràpies alternatives.

El pare d'aquestes fantàstiques flors, el doctor Edward Bach (1930) va afirmar que un estat negatiu pot agreujar una malatia. Les pròpies malalties, per tant, estan causades per estats negatius i males actituds en la vida (gelosia, pors, impaciència, angoixa...). Bach mentre passejava pels prats verds entrava en contacte amb les flors i determinava quin estat anímic o sentiment li produïen cada una d'elles. D'aquí va assumir que una determinada flor també tindria els mateixos efectes en la resta de persones. Els defensors assenyalen que aquests compostos actuen sobre el camp de les bioenergies per tal de desbloquejar certs punts.

Per exemple, la flor Impatiens glandulifera pel nom de l'espècie va determinar que era capaç de curar la impaciència. Els fidels a aquest tipus de teràpies afirmen que les flors a més, tenen propietats que alleugen els pensaments negatius. Les flors són macerades, es bullen i dilueixen en solucions alcohòliques (brandy o vi) i aigua. Habitualment, 1ml de principi actiu floral és diluït en 144ml d'altres excipients inclòs l'alcohol. Actulament, les flors de bach són prescrites per tractar: l'ansietat, l'estrès, la depressió, la falta de confiança. el trauma, el càncer i la SIDA.

Què en diuen els experts?

Edzard Ernst, el major expert mundial en teràpies alternatives va perdre la seva feina i la seva càtedra per explicar i publicar els resultats que havia trobat a les seves investigacions. Tot i ser un seguidor d’aquestes teràpies va esdevenir algú a qui s’havia d’apartar i fer callar.

Entrevista a Edzard Ernst

En contra

El Col·legi de Metges de Barcelona en el seu codi deontològic recull que no es poden fer servir teràpies que no tinguin una validesa científica com ho és la homeopatia, ja que no es basa en els principis del mètode científic* sinó més aviat en un acte de fe.

Cap de les afirmacions de Hahnemann ha estat comprovada o replicada, de fet no es recull en cap llibre d’homeopatia i s’extenen fins als nostres dies així ho afirma Purroy, J.

Existeix avui en dia un buit legal en quan a la regulació dels medicaments homeopàtics. El grau d'exigència no és comparable amb el que pateixen els medicaments convencionals. No se'ls exigeixen ni eficacia ni seguretat. Que siguin legals no vol dir que funcionin. Fumar és legal i ningú posa en dubte que sigui perjudicial per la salut explica Amàlia Lafuente catedr