Farà uns mesos em va arribar un pacient anomenat Pau, d'uns 29 anys, feina estable, recentment havia adquirit una habitatge més gran amb la seva parella i els seus dos gossos. Dedicava principalment el seu temps lliure a la neu, l'aigua i les seves mascotes. El seu món eres les taules, els circuits de snow i skate. Aparentment semblava una vida força ideal, crec que molts de nosaltres hi tindríem molt a envejar. Em vaig preguntar què deu haver motivat a aquest noi a venir-me a veure?
Les seves ulleres eren diferents a les meves. On jo veia pau i tranquilitat ell només veia problemes i preocupacions. El seu món era una constant acceleració i preocupació pel més mínim detall. Era com intentar nedar en plena mala mar.
Li costava estar-se quiet en una cadira i concentrar-se en alguna tasca. El seu cap era la major centrífugadora de pensaments que us pogueu imaginar. A partir d'una situació elaboraba un pensament i la centrifugadora s'encarregava de crear-ne un flux constant de idees amb alt contingut ansiògen. Havia d'estar alerta les 24h del dia ja que gairebé no podía dormir. Degut això, sentía pena i llàstima per ell mateix, no entenia per què sempre estava així i per què no podía fer el mateix que la resta de la gent.
Recordo que em deia com de fart estava d'aquesta vida i de tronar-se sempre malament.
- Tens un trastorn d'ansietat generalitzada, Pau. Pensa en una alarma d'una casa. Esta programada per quan entrin els lladres pugui sonar. Però imaginem-nos que l'arlama s'espatlla i es torna massa sensible. Qualsevol moviment o mínim soroll la fa saltar encara que no hi hagi lladres a la vista. Si no arreglem l'alarma al final s'acabarà cremant de tant sonar. Doncs això és una mica el que et passa. El teu cos es troba constantment en alerta sense haver una amenaça real. A conseqüència d'estar sempre activat acabes desgastant-te i l'estat d'ànim va baixant ja que deixes de fer activitats o no et trobes bé.
Per fer front a totes aquestes dificultats en Pau va haver d'aprendre a:
Canviar i reestructurar pensaments negatius.
Valorar tots els aspectes positius del dia a dia i a disfrutar-los.
Parar-se de forma mètodica per poder apreciar els detalls del nostre entorn.
Deixar de banda un problema quan no és a les nostres mans poder-lo resoldre.
Buscar alternatives als problemes enlloc de preocupar-nos.
Establir-se unes prioritats a complir en el dia a dia. Horari, medicació, obligacions...
Comunicar-se de forma adequada amb els altres.
Realitzar activitats que positives.
Marcar-se un objectiu a curt termini que el fes mantenir actiu i animat.