Disortografia: quan les dificultats ortogràfiques van més enllà dels errors habituals.
Cometre faltes d’ortografia forma part del procés normal d’aprenentatge de l’escriptura. Durant els primers cursos de primària és habitual que els infants cometin errors mentre consoliden la correspondència entre sons i lletres i aprenen progressivament les normes ortogràfiques.
Però què passa quan aquests errors persisteixen en el temps, són molt freqüents o resulten clarament superiors als esperables per edat i nivell escolar?
En alguns casos podem trobar dificultats significatives en l’aprenentatge de l’ortografia i l’expressió escrita.
Què és la disortografia?
El terme disortografia s’utilitza habitualment per referir-se a dificultats persistents en l’adquisició i l’aplicació correcta de l’ortografia.
Aquestes dificultats poden aparèixer soles o associades a altres problemes d’aprenentatge, especialment dificultats lectores.
És important diferenciar-les dels problemes relacionats principalment amb la qualitat
del traç, la forma de les lletres o la velocitat de l’escriptura manual, que impliquen altres processos.
Per això, davant de dificultats importants en l’escriptura, no és suficient observar simplement “quantes faltes fa” un infant: cal analitzar quin tipus d’errors comet, amb quina freqüència i en quins contextos apareixen.
Quins errors podem observar?
Els errors poden ser molt diferents segons el perfil de cada infant.
Errors relacionats amb la correspondència entre sons i lletres
Podem trobar:
substitucions de sons o lletres;
omissions de lletres o síl·labes;
addicions;
inversions;
dificultats en determinats grups consonàntics;
errors en paraules que fonològicament resulten més complexes.
Aquest tipus d’errors són especialment importants quan persisteixen més enllà de les primeres fases de l’aprenentatge.
Dificultats en la separació de les paraules
Alguns infants poden:
unir paraules que haurien d’escriure separades;
separar incorrectament una paraula;
unir síl·labes que corresponen a paraules diferents.
Aquestes dificultats poden afectar considerablement la llegibilitat i organització del text.
Errors d’ortografia
També podem observar dificultats per aprendre i automatitzar convencions ortogràfiques que no sempre es poden resoldre només escoltant com sona una paraula.
Per exemple:
confusions entre grafies;
omissions de lletres que no tenen una correspondència fonètica clara;
dificultats per aplicar determinades normes ortogràfiques;
errors persistents en paraules d’ús habitual.
Puntuació i expressió escrita
En alguns casos les dificultats no es limiten a escriure correctament les paraules.
També poden aparèixer problemes en:
l’ús de majúscules;
els signes de puntuació;
l’estructuració de les frases;
l’organització de les idees;
la coherència del text;
la revisió de la pròpia escriptura.
No totes les faltes d’ortografia indiquen una dificultat d’aprenentatge
Aquest punt em sembla especialment important.
Cometre faltes no significa necessàriament tenir disortografia ni un trastorn de l’aprenentatge.
Cal tenir en compte:
L'edat.
El curs escolar.
El temps d’exposició a la lectoescriptura.
El tipus i freqüència dels errors.
La seva evolució.
Si existeixen també dificultats lectores.
L’impacte que tenen sobre el rendiment acadèmic.
Per això, comparar únicament el nombre de faltes entre dos infants pot resultar poc informatiu.
Com podem treballar les dificultats ortogràfiques?
La intervenció ha d’adaptar-se al tipus d’errors que presenta cada infant.
No té gaire sentit aplicar exactament els mateixos exercicis a tots els nens amb dificultats ortogràfiques.
Treballar la consciència fonològica
Quan existeixen errors relacionats amb la representació dels sons, podem treballar activitats com:
identificar sons dins de les paraules;
segmentar paraules en fonemes i síl·labes;
afegir o eliminar sons;
comparar paraules fonològicament semblants;
relacionar fonemes amb les seves grafies.
Treballar l’ortografia de les paraules
Algunes activitats útils poden ser:
observar visualment una paraula abans d’escriure-la;
identificar quina part de la paraula genera dificultat;
destacar visualment les grafies conflictives;
crear fitxes de paraules que l’infant escriu incorrectament amb freqüència;
agrupar paraules de la mateixa família;
utilitzar les paraules treballades posteriorment dins de frases i textos.
Crear un registre personal d’errors
Una estratègia interessant consisteix a elaborar un petit diccionari personal d’ortografia amb les paraules que generen més dificultat.
La finalitat no és acumular una llista enorme de faltes, sinó ajudar l’infant a identificar quins errors tendeix a repetir i aprendre estratègies per revisar-los.
Aprendre a revisar el propi text
Una part molt important de l’escriptura és desenvolupar la capacitat de revisar-la.
Podem ensenyar l’infant a fer una revisió per passos:
He utilitzat majúscules?
He posat els signes de puntuació?
Hi ha alguna paraula que no estic segur/a de com s’escriu?
Puc comprovar-la?
D’aquesta manera, la correcció deixa de dependre exclusivament de l’adult.
I els dictats?
Els dictats poden ser una eina més, però fer molts dictats no solucionarà per si sol una dificultat ortogràfica.
Si l’infant repeteix una vegada i una altra el mateix tipus d’error sense entendre què està passant, simplement augmentar la quantitat de pràctica pot resultar frustrant.
És molt més útil analitzar els errors i treballar específicament els processos que estan generant dificultat.
Quan és recomanable fer una avaluació?
Quan els errors ortogràfics són molt freqüents, persisteixen malgrat la pràctica, interfereixen significativament en el rendiment escolar o apareixen juntament amb dificultats de lectura o expressió escrita, pot ser convenient realitzar una avaluació específica.
L’avaluació permet analitzar el perfil lector i escriptor de l’infant o adolescent, identificar els processos que generen més dificultat i determinar si les dificultats observades formen part del procés normal d’aprenentatge o requereixen una intervenció específica.
A partir dels resultats es poden establir objectius de treball adaptats i proporcionar orientacions tant a la família com a l’escola.
Dificultats persistents amb l’ortografia o l’escriptura?
Una avaluació específica pot ajudar a entendre quin tipus de dificultat presenta l’infant o adolescent i quines estratègies poden ser més adequades en el seu cas.
Mireia Vidal. Psicòloga General Sanitària · Col. 19036. Psicologia infantil i juvenil · Sabadell
Avaluació de dificultats d’aprenentatge, lectura i escriptura.
Comentaris