Dislèxia: com podem treballar les dificultats de lectura i escriptura?
Quan un infant presenta dislèxia o dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, és important identificar quins processos estan generant més dificultat. No tots els infants presenten el mateix perfil ni necessiten treballar les mateixes habilitats.
La intervenció, per tant, no hauria de consistir simplement a fer llegir més o repetir exercicis de manera mecànica. Cal adaptar-la a les necessitats de cada infant i treballar específicament els processos implicats en l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Quines àrees podem treballar?
1. Consciència fonològica
La consciència fonològica és la capacitat d’identificar i manipular els sons que formen les paraules. Té un paper especialment important durant les primeres etapes de l’aprenentatge lector.
Algunes activitats que podem utilitzar són:
Identificar el so inicial o final d’una paraula.
Comptar els sons que formen una paraula.
Buscar paraules que comencin per un determinat so.
Afegir o eliminar sons i descobrir quina paraula obtenim.
Unir sons pronunciats separadament per formar una paraula.
Identificar sons que es repeteixen.
Buscar paraules que rimin.
Aquest tipus d’activitats es poden presentar mitjançant jocs, targetes, imatges, lletres manipulatives o activitats orals, especialment amb els infants més petits.
2. Correspondència entre grafemes i fonemes
Un altre dels aprenentatges fonamentals consisteix a relacionar correctament les lletres amb els sons que representen.
Podem treballar, entre altres aspectes:
El reconeixement de les lletres i els seus sons.
L'associació entre una grafia i el seu fonema.
La formació de paraules amb lletres manipulatives.
La lectura progressiva de paraules.
Les correspondències que poden generar més confusió.
Les grafies que poden representar sons diferents segons el context.
L’objectiu és anar aconseguint que aquesta correspondència sigui cada vegada més precisa i automatitzada.
3. Consciència sil·làbica
Treballar amb les síl·labes també pot ajudar l’infant a comprendre millor l’estructura de les paraules.
Podem practicar:
Separar paraules en síl·labes.
Comptar quantes síl·labes té una paraula.
Identificar la síl·laba inicial o final.
Descobrir quina síl·laba falta.
Formar paraules combinant diferents síl·labes.
Avançar progressivament cap a estructures sil·làbiques més complexes.
4. Fluïdesa i precisió lectora
A mesura que l’infant va adquirint les correspondències entre lletres i sons, és important avançar cap a una lectura cada vegada més precisa, fluida i automatitzada.
No es tracta simplement de llegir més ràpid.
La velocitat ha d’anar acompanyada de precisió i comprensió. Forçar l’infant a augmentar la velocitat quan encara comet molts errors pot generar frustració i no necessàriament millora el procés lector.
Podem treballar progressivament amb:
Paraules.
Pseudoparaules.
Frases breus.
Petits textos adaptats al nivell lector.
Lectura repetida.
Lectura modelada.
Activitats d’entonació i signes de puntuació.
5. Comprensió lectora
Un infant pot arribar a llegir un text i, malgrat això, tenir dificultats per comprendre'n el contingut.
Per això és important treballar també:
La identificació de les idees principals.
La comprensió de vocabulari.
Les inferències.
L’ordenació d’esdeveniments.
La capacitat d’explicar amb les seves paraules què ha llegit.
La diferenciació entre informació principal i secundària.
La dificultat de comprensió no sempre té el mateix origen. En alguns infants, una lectura poc automatitzada consumeix tants recursos que queda menys capacitat disponible per comprendre el contingut.
6. Escriptura i ortografia
Les dificultats lectores poden coexistir amb dificultats en l’escriptura i l’ortografia.
En aquests casos podem treballar:
Segmentació de paraules.
Correspondència entre sons i grafies.
Ortografia natural i arbitrària.
Estructuració de frases.
Planificació de textos.
Revisió dels errors.
Expressió escrita.
És preferible treballar els errors de manera estructurada i comprensible en lloc de limitar-nos a fer copiar repetidament les paraules que s’han escrit incorrectament.
I la cal·ligrafia?
Una mala lletra no és sinònim de dislèxia.
Quan també existeixen dificultats significatives en el traç o l’escriptura manual, cal valorar quins factors hi poden estar intervenint: grafomotricitat, coordinació visuomotora, organització espacial, automatització del gest gràfic o altres habilitats relacionades.
Per aquest motiu, fer únicament exercicis de cal·ligrafia no sempre respon a l’origen de la dificultat.
És suficient practicar a casa?
Les activitats lúdiques poden ser un bon complement, però quan les dificultats de lectura o escriptura són persistents, interfereixen de manera significativa en els aprenentatges o s’allunyen del que seria esperable per edat i nivell escolar, és recomanable realitzar una avaluació específica amb un professional especialitzat.
Aquesta avaluació permet conèixer el perfil de dificultats de l’infant o adolescent, identificar quins processos estan més afectats i diferenciar entre una dificultat puntual d’aprenentatge i un possible trastorn específic de l’aprenentatge.
A partir dels resultats, es pot plantejar una intervenció ajustada a les necessitats reals de cada cas i oferir orientacions concretes tant a la família com a l’escola.
Dificultats de lectura o escriptura?
Una avaluació específica pot ajudar a entendre què està interferint en l’aprenentatge i orientar els passos més adequats a seguir.
Mireia Vidal. Psicòloga General Sanitària · Col. 19036. Psicologia infantil i juvenil · Sabadell
Avaluació de dificultats d’aprenentatge, lectura i escriptura.
Comentaris